Concert

Duo Picornell - Jagla

Duo Picornell - Jagla

Selecciona un dia

Novembre 2021
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
19:00
Conservatori de Manacor

Conservatori de Manacor

Dies

Dies: 28 de novembre

Hores

Hora: 19.00 h

Durada

Durada: 60 minuts

Lloc

Lloc: Auditori del Conservatori

Mobilitat Ruduïda

Accessible per a persones amb mobilitat reduïda

Programa del concert

Sonata per a clarinet en fa menor, op. 120, n. 1
  1. Allegro appassionato
  2. Andante un poco adagio
  3. Allegretto grazioso
  4. Vivace

Sonata per a clarinet en mi bemoll major, op. 120, n. 2
  1. Allegro amabile
  2. Allegro appassionato
  3. Andante con moto - allegro

Fantasiestücke, Op.73 de Robert Schumann

Tomàs Picornell, clarinet
Ireneusz Jagla, piano

Les Sonates per a clarinet, op. 120 són un conjunt de dues sonates per a clarinet i piano compostes per Johannes Brahms. Les sonates foren escrites per Brahms per al clarinetista alemany Richard Mühlfeld i es van estrenar el 7 de gener de 1895 al Tonkünstlerverein de Viena, amb Mühlfeld al clarinet i el mateix Johannes Brahms al piano.
Les dues sonates formen part d'una sèrie d'obres per a clarinet que Brahms va compondre durant els últims anys de la seva vida, com ara el Trio per a clarinet, violoncel i piano o el Quintet per a clarinet, degudes a l'amistat que el va unir amb Mühlfeld i al fet que «va descobrir» la bellesa del so i el color tonal del clarinet. Serien un referent per a posteriors obres similars, ja que amb anterioritat a la seua aparició, el repertori existent era ben escàs.

Les fantasiestücke (peces de fantasia) op.73 van ser compostes l'any 1849 pel compositor i pianista alemany Robert Schumann. L'edició original d'aquesta obra va ser publicada el juliol del mateix any de la seva composició. La instrumentació original per “Clarinet i Pianoforte, (ad libitum Violí o Violoncel)”, probablement per poder atraure un nombre més elevat de compradors i així tenir un millor tracte amb l'editorial. Seria impossible de determinar amb quina mesura Schumann ha realitzat ell mateix les dos parts ad libitum. En alguns passatges són diferents a la part de clarinet, però per altra banda són concordants entre elles. En una segona edició realitzada per la mateixa editorial l'any 1852 s'afegeixen les indicacions metronòmiques (entre parèntesis) però tot i així es conserva el text que indica el tempo i el caràcter sense canvis. La peça es popularitzà ràpidament prova d'això són els arranjaments per piano a quatre mans (1851 per Friedrich Gustav Jansen) i per piano a dues mans (1857 per J.B.Krall). Avui en dia és una peça que s'interpreta amb gairebé tots els instruments, així doncs continua popularitzant-se dia a dia.

No oblidi cancel·lar la seva entrada si no pogués acudir al concert. Una altra persona es podrà beneficiar de la seva acció.

Aquest web utilitza cookies només per a analítica digital. Pots consultar la nostra política de cookies aquí.